2.4. ¿Cómo justifica Arnold el valor intrínsecamente educativo del movimiento? ¿Estás de acuerdo con esa justificación?
Arnold, com molts altres autors, explica que hi ha dues formes de coneixement: coneixement teòric o “saber què” i coneixement pràctic o “saber com”. Són dues maneres de racionalitzar el coneixement. La primera s’interessa pel descobriment de veritats adequadament recolzades per la raó i confirmades per l’experiència, mentre que la segona s’interessa per l’execució de propòsits en acció, efectuats d’una manera racional i confirmats per un grau raonable d’èxit. Aleshores Arnold justifica el valor intrínsec educatiu del moviment atorgant-li al coneixement pràctic una intel·ligència (racionalitat) diferent que la teòrica i que es manifesta en els seus fets, habilitats i realitzacions. Arnold expressa que allò cognitiu s’integra en els propòsits pràctis i que no és domini exclusiu de les tasques intel·lectuals.
És més, segons Arnold no sols se li reconeix al coneixement pràctic el valor educatiu de “saber com” actuar amb competència i comprensió en diverses tasques culturals integrals sino el d’apreciar (sobretot quan és lògicament necessari procedir d’aquesta manera) les dimensions morals i estètiques del què s’està fent.
Per altra part, Arnold també justifica que els continguts pràctics (siguen l’esport, la dança, etc.) constitueixen una part significativa de la nostra cultura, per la qual cosa el seu aprenentatge és valuós.
Arnold, com molts altres autors, explica que hi ha dues formes de coneixement: coneixement teòric o “saber què” i coneixement pràctic o “saber com”. Són dues maneres de racionalitzar el coneixement. La primera s’interessa pel descobriment de veritats adequadament recolzades per la raó i confirmades per l’experiència, mentre que la segona s’interessa per l’execució de propòsits en acció, efectuats d’una manera racional i confirmats per un grau raonable d’èxit. Aleshores Arnold justifica el valor intrínsec educatiu del moviment atorgant-li al coneixement pràctic una intel·ligència (racionalitat) diferent que la teòrica i que es manifesta en els seus fets, habilitats i realitzacions. Arnold expressa que allò cognitiu s’integra en els propòsits pràctis i que no és domini exclusiu de les tasques intel·lectuals.
És més, segons Arnold no sols se li reconeix al coneixement pràctic el valor educatiu de “saber com” actuar amb competència i comprensió en diverses tasques culturals integrals sino el d’apreciar (sobretot quan és lògicament necessari procedir d’aquesta manera) les dimensions morals i estètiques del què s’està fent.
Per altra part, Arnold també justifica que els continguts pràctics (siguen l’esport, la dança, etc.) constitueixen una part significativa de la nostra cultura, per la qual cosa el seu aprenentatge és valuós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada