MAL D'ESCOLA: Com arriben els nens a l'escola

En el llibre de Pennac hi ha un moment en què l'autor parla de com arriben els xiquets a l'escola: amb molts problemes a la motxilla. Aquesta vinyeta de Faro ho il·lustra a la perfecció:

Font: Acudits d'educació

PEPE RUBIANES: me caguen la puta, s'ha mort!

Pero bueno, Pepiño... ¿no habíamos quedado en que no te ibas a morir, hombre? ¡Qué falta de formalidad! Eso ha sido un mal chiste, carallo.


Pepe Rubianes va morir fa uns dies. Precisant, l'1 de març. És un dels meus humoristes preferits. Patia càncer de pulmó. Coneixent-lo segur que va seguir fumant fins a l'últim dia...

Per a qui no el conega a continuació té un parell de vídeos.

En el primer, extret de l'actuació "Rubianes solamente", comença parlant de futbol i acaba parlant dels reis d'Espanya. És només un troç de 7 minuts d'un monòleg que dura poc més de dues hores. Gaudiu-lo!



És possible que si vos sona alguna cosa d'ell siga per l'incident que van fer esclatar les seues paraules al programa "Club" d'Albert Om. Al segon vídeo veureu "aquestes paraules". En definitiva, veureu a Pepe Rubianes en estat pur, amb la boca calenta. Quin perill!

HOY EMPIEZA TODO (1999) de Bertrand Tavernier

Sinopsi: Daniel Lefebvre es director de una escuela infantil en una zona del norte de Francia azotada por la crisis de la minería, su única fuente de actividad económica. Frente a la rigidez del sistema educativo y a la burocracia de las administraciones políticas (y servicios sociales) Daniel y las profesoras de su escuela luchan por desarrollar su labor, pero la raíz de muchos de los problemas que afrontan está fuera de la escuela. Daniel, hijo de minero y apasionado con su trabajo, no puede ser indiferente a ese entorno social.

Font: www.auladecine.com

Començaré parlant de com vaig acabar veient aquesta pel·lícula.

Si no recorde mal, un dijous de fa dues (o una o tres?) setmanes quedàvem els amics per eixir a prendre alguna cosa. Priego va portar el seu fabulós disc dur amb el propòsit de fer un intercanvi cultural (música i cinema). De entre totes les pel·lícules que em va passar es trobava Hoy empieza todo. Jo no tenia ni idea de què podia tractar la pel·lícula. Tampoc tenia cap referència. Però el dissabte passat, en les tres hores de la jornada partida que em permet el treball vaig decidir veure una pel·lícula. Vaig fer un repàs de les que tenia al portàtil que va durar almenys trenta minuts! Per no escollir a dit, vaig buscar a l'internet les sinopsis de les pel·lícules de les quals no tenia referències.

No sé com ho vaig aconseguir, per increïble que parega, que vaig confondre Hoy empieza todo de Bertrand Tavernier amb El odio de Mathieu Kassovitz. Aquesta última la volia veure ja fa temps però no la tenia (ni la tinc!) al meu poder. No sé com la meua ment em va convéncer de què Hoy empieza todo era de Kassovitz i que parlava de tres amics adolescent que s'enfronten a la mort d'un company en uns disturbis al seu barri (marginal). Supose que el dos directors són francesos i les temàtiques d'ambdues obres és social.

El cas és que finalment em vaig decidir per Hoy empieza todo. Em vaig arraulir al sofa sota la manta i em vaig decidir a aprofitar l'esbarjó del treball.

Ara és quan deuria de parlar-vos sobre la pel·lícula, el seu argument, els seus personantges, els seus significats, etc. Però no ho faré per si algú li interessa veure-la. Personalment, m'encanta la sensació de quan veig una pel·lícula sense tenir cap referència argumental d'un amic o de la televisió i aquesta resulta ser una obra d'art! Per això, vull fer els mínims comentaris al seu contingut.

El que sí faré serà explicar-vos els efectes mediàtics i socials que va bellugar a tota França. Espere que d'aquesta manera desperte el vostre interés.

Resulta que aquesta pel·lícula va provocar, per la crítica que fa al sistema educatiu i a la burocràcia de les administracions polítiques (i serveis socials), una polèmica entre entusiastes i detractors. Va ser premiada en Berlí i per alguns sindicats d'educadors. Uns altres festivals la van apartar del palmarès (no així el públic) i el govern va mostrar el seu malestar -probablement per posar en evidència el seu no-treball- (Jospin, primer ministre en la data del seu estrenament havia sigut Ministre d'Educació amb Mitterand).

Afortunadament, la polèmica va servir perquè el govern francés posara una vena a la ferida. Va incrementar notablement el presupost dels assistents socials i de les infermeres, de manera que l'assistència a cada nen i nena fóra millor i major.