2.1. ¿Qué diferencias básicas existen entre la educación y la escolarización? ¿Cuál de estas funciones es la esencial de la institución escolar? Justifica tu respuesta.
Segons Thomas Arnold, l’educació i l’escolarització és defineixen sobretot pel seu valor. L’educació és per tant valuosa per sí mateixa, intrínsecament, ja que transmet les formes bàsiques de coneixement (teòric, pràctic i ètic), mentre que l’escolarització suposa desenvolupar una activitat com a mitjà d’aconseguir un fi (valor extrínsec), per exemple, la salut i l’oci dels nens. Segons Arnold, l'escolarització ha de ser considerada en el present context com un terme general que s'aplica a aquells aspectes valuosos o útils del currículum que no compleixen necessàriament les demandes dels criteris de l'educació.
Arnold afig que l’escola és avuí dia una institució especial creada i mantinguda per la societat per a transmetre aspectes de la seua cultura a la següent generació per mitjà d’una ensenyança i d’un aprenentatge deliberats (valor social). La justificació de l’escolarització es basa, en termes generals, en el fet que existeixen coses que desitgem que els nens adquirisquen o que volem proporcionar-los, i que no poden impartir-se en la llar o en un entorn social ampli. L’escolarització, per tant, és conseqüència de les necessitats i demandes socials actuals (que naixen a la Revolució Industrial) i que responen als contextos històrics-culturals i a les necessitats i organització socio-polítiques.
Segons Arnold, l’escolarització és una espècie de valor afegit a l’educació (valuosa en sí mateixa). Arnold, en l’afany de defendre el valor intrínsec de l’educació, sembla que minusvalora (o accepta com a inevitables) les funcions de l’escolarització per les seues “raons instrumentals o marginals”, com ell diu. Però, avui dia, en el context històric, cultural, social i polític en què vivim, l’escolartizació és quelcom més enllà que una simple transmissió de valors pragmàtics. L’escola acull els nens, però no només ha “d’educar-los”, sino que també ha preocupar-se per ells, per la seua salut, pel seu futur laboral, per la seua diversió, etc. Conforme està construida o organitzada la societat l’escola ha de fer “intrínseca” o fer una funció igual de principal tant de l’escolarització com de l’educació. És més, s’hauria d’entendre com un sol, a diferència del què deixa veure Arnold.
Segons Thomas Arnold, l’educació i l’escolarització és defineixen sobretot pel seu valor. L’educació és per tant valuosa per sí mateixa, intrínsecament, ja que transmet les formes bàsiques de coneixement (teòric, pràctic i ètic), mentre que l’escolarització suposa desenvolupar una activitat com a mitjà d’aconseguir un fi (valor extrínsec), per exemple, la salut i l’oci dels nens. Segons Arnold, l'escolarització ha de ser considerada en el present context com un terme general que s'aplica a aquells aspectes valuosos o útils del currículum que no compleixen necessàriament les demandes dels criteris de l'educació.
Arnold afig que l’escola és avuí dia una institució especial creada i mantinguda per la societat per a transmetre aspectes de la seua cultura a la següent generació per mitjà d’una ensenyança i d’un aprenentatge deliberats (valor social). La justificació de l’escolarització es basa, en termes generals, en el fet que existeixen coses que desitgem que els nens adquirisquen o que volem proporcionar-los, i que no poden impartir-se en la llar o en un entorn social ampli. L’escolarització, per tant, és conseqüència de les necessitats i demandes socials actuals (que naixen a la Revolució Industrial) i que responen als contextos històrics-culturals i a les necessitats i organització socio-polítiques.
Segons Arnold, l’escolarització és una espècie de valor afegit a l’educació (valuosa en sí mateixa). Arnold, en l’afany de defendre el valor intrínsec de l’educació, sembla que minusvalora (o accepta com a inevitables) les funcions de l’escolarització per les seues “raons instrumentals o marginals”, com ell diu. Però, avui dia, en el context històric, cultural, social i polític en què vivim, l’escolartizació és quelcom més enllà que una simple transmissió de valors pragmàtics. L’escola acull els nens, però no només ha “d’educar-los”, sino que també ha preocupar-se per ells, per la seua salut, pel seu futur laboral, per la seua diversió, etc. Conforme està construida o organitzada la societat l’escola ha de fer “intrínseca” o fer una funció igual de principal tant de l’escolarització com de l’educació. És més, s’hauria d’entendre com un sol, a diferència del què deixa veure Arnold.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada