1.7. ¿Qué caracteriza a las visiones fenomenológicas del cuerpo y el movimiento? ¿Qué influencia tienen en la concepción de la educación física? Justifica tu respuesta.
La visió fenomenològica i existencialista del cos està representada principalment per Sartre. Aquesta visió considera que el cos i la seua vivència son els principals mitjans a través dels quals prenem consciència de nosaltres mateixos i del nostre entorn. Planteja al mateix temps que la nostra presència corporal en el món es dóna bàsicament a tres nivells:
• Cos per al ser
• Cos per a l’altre
• Cos per a l’altre percebut pel ser
Per il·lustrar aquests nivells Sartre utilitza la metàfora d’un escalador. Quan l’escalador comença a escalar queda absort en la seua tasca i no és conscient del seu propi cos, li passa desapercebut. És el cos per al ser. El següent nivell es dóna quan continua escalant i algú extern l’observa. L’observador contempla l’escalador com un cos-objecte dedicat a abastar un fita. L’altre crea un idea de cos aliena al ser. En aquest nivell, se li dóna més rellevància al mode de corporeitat que tendeix a dissociar el “meu” cos de mi, o siga, destaquen els aspectes que són percebuts per l’altre. És el cos per a l’altre. Per últim, quan l’escalador s’adona que és observat per algú, aquest es fa una idea de que l’altre l’està mirant com un cos-objecte. En aquest moment l’escalador començaria a preocupar-se per la impressió que causa en l’altre, i es sentiria vulnerable i exposat al judici sobre la seua corporeitat objectiva. És el cos per a l’altre percebut pel ser.
Sartre exposa que nosaltres vivim habitualment en el primer nivell “el cos per al ser” en què la nostra corporeitat ens passa desapercebuda. Aquesta és la forma natural de vivenciar el cos. En canvi, en l’educació física se sol prestar més atenció al “cos per a l’altre”, com ho demostra el fet de què la majoria de les referències cap al cos, o cap alguna de les seues parts, sugereix una realitat aliena a la propia persona o el seu context. El resultat és que quan prestem atenció a la nostra realitat corporal solem fer-ho des de la perspectiva del “cos per a l’altre percebut pel ser”. És a dir, la visió de l’altre condiciona la nostra pròpia autopercepció. Es produeix aleshores una escisió en la nostra corporeitat, que viu en tensió entre la nostra consciència de ser i la nostra preocupació per ser per a l’altre.
La concepció fenomenològica influeix en l’educació física en el sentit que dota a la corporeitat d’alguna cosa més que una simple materialitat ocupada per la ment o l’esperit. En l’educació física les visions monistes del cos i el moviment estan lligades a la comprensió i expresió de la seua dimensió afectiva. Segons Gibbons y Bressan en l’educació física la dimensió afe tiva deuria centrarse en el desenvolupament d’actituts estètiques (predisposició a valorar el moviment en sí mateix) i morals cap al moviment (predisposició a actuar d’acord amb uns principis ètics). Aquestes actituts deurien traçar els principis d’acció que regeix tota l’ensenyança.
La visió fenomenològica i existencialista del cos està representada principalment per Sartre. Aquesta visió considera que el cos i la seua vivència son els principals mitjans a través dels quals prenem consciència de nosaltres mateixos i del nostre entorn. Planteja al mateix temps que la nostra presència corporal en el món es dóna bàsicament a tres nivells:
• Cos per al ser
• Cos per a l’altre
• Cos per a l’altre percebut pel ser
Per il·lustrar aquests nivells Sartre utilitza la metàfora d’un escalador. Quan l’escalador comença a escalar queda absort en la seua tasca i no és conscient del seu propi cos, li passa desapercebut. És el cos per al ser. El següent nivell es dóna quan continua escalant i algú extern l’observa. L’observador contempla l’escalador com un cos-objecte dedicat a abastar un fita. L’altre crea un idea de cos aliena al ser. En aquest nivell, se li dóna més rellevància al mode de corporeitat que tendeix a dissociar el “meu” cos de mi, o siga, destaquen els aspectes que són percebuts per l’altre. És el cos per a l’altre. Per últim, quan l’escalador s’adona que és observat per algú, aquest es fa una idea de que l’altre l’està mirant com un cos-objecte. En aquest moment l’escalador començaria a preocupar-se per la impressió que causa en l’altre, i es sentiria vulnerable i exposat al judici sobre la seua corporeitat objectiva. És el cos per a l’altre percebut pel ser.
Sartre exposa que nosaltres vivim habitualment en el primer nivell “el cos per al ser” en què la nostra corporeitat ens passa desapercebuda. Aquesta és la forma natural de vivenciar el cos. En canvi, en l’educació física se sol prestar més atenció al “cos per a l’altre”, com ho demostra el fet de què la majoria de les referències cap al cos, o cap alguna de les seues parts, sugereix una realitat aliena a la propia persona o el seu context. El resultat és que quan prestem atenció a la nostra realitat corporal solem fer-ho des de la perspectiva del “cos per a l’altre percebut pel ser”. És a dir, la visió de l’altre condiciona la nostra pròpia autopercepció. Es produeix aleshores una escisió en la nostra corporeitat, que viu en tensió entre la nostra consciència de ser i la nostra preocupació per ser per a l’altre.
La concepció fenomenològica influeix en l’educació física en el sentit que dota a la corporeitat d’alguna cosa més que una simple materialitat ocupada per la ment o l’esperit. En l’educació física les visions monistes del cos i el moviment estan lligades a la comprensió i expresió de la seua dimensió afectiva. Segons Gibbons y Bressan en l’educació física la dimensió afe tiva deuria centrarse en el desenvolupament d’actituts estètiques (predisposició a valorar el moviment en sí mateix) i morals cap al moviment (predisposició a actuar d’acord amb uns principis ètics). Aquestes actituts deurien traçar els principis d’acció que regeix tota l’ensenyança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada