1.3. ¿Qué contenidos de la educación física guardan una mayor relación con la concepción utilitaria (o vivencial, o sociocultural) del cuerpo y el movimiento? Justifica tu respuesta.
La gran majoria de continguts de l’educació física tenen una estreta relació amb la concepció utilitària del cos, que és l’hegemònica. Si pel que fa als continguts els entenem com els oficials del currículum, el bloc sobre condició física i salut té una major relació amb aquesta concepció. En les classes d’educació física ens mostren a través de continguts relacionats amb l’anatomia, la fisiologia… un cos que actúa separat de les vivències, experiències i sensacions dels alumnes. Ens expliquen com funciona per exemple bioenergèticament un múscul però no com el moviment ens dota d’identitat, com pot expressar sentiments o com pot estar relacionat amb el món en què vivim. Sota aquesta perspectiva també es donen continguts relacionats amb la salut, com si la cura i higiene del cos no estiguera lligada a les vivències i experiències positives que del moviment podem treure, com si no formara part d’una salut intregral sentir-se cómode amb els nostres cossos tal i com són. Aquest últim problema també es veu reflectit sota la capa del rendiment o de l’eficàcia i eficiència mecànica. Moltes vegades, a l’escola es tracta els cossos dels alumnes com si foren màquines, i són avaluats mitjançant tests i probes d’aptitut motriu, considerant que si tots tenim els mateixos sistemes al cos, tots sóm capaços de realitzar les mateixes habilitats tècniques o test de condició física.
Tot i això, encara podem veure alguns continguts relacionats amb la concepció vivencial. El contingut més proper podria ser l’expressió corporal. No és un contingut objectibable ja què ineludiblement suposa implicació en l’acció o el moviment que no pot ser avaluat d’una manera tan precisa com els moviments d’un cos-màquina. L’expressió corporal proporciona unes vivències a través de les quals prenem consciència de nosaltres mateixos i del nostre entorn. Tot i que la concepció vivencial no és hegemònica, no s’ha d’oblidar que està present en cadascun dels nostres moviments, siga quina siga l’assignatura, però que el problema és que no es considera rellevant (o ni es considera) en la majoria.
La concepció sociocultural també es troba marginada respecte a la utilitària. No hi ha uns continguts específics en l’educació física que representen aquesta concepció. Tot i això, cada dia està adquirint més rellevància (o deuria) ja què l’educació física és l’assignatura (l’única podríem dir) que tracta l’alumne en la seua corporeitat i per tant és de les disciplines que major influència sobre les construccions i idees del cos que es pot fer un alumne. Normalment s’aborden aquests temes de manera transversal i es plantegen descontextualitzats o immersos en la cultura dominant. Tot i això, la preocupació social sobre problemàtiques actuals relacionades amb el cos, com poden ser les enfermetats sociosomàtiques, la influència dels mitjans de comunicació o del consumisme en la creació de models de cos, el culte al cos,… està provocant una major atenció les concepcions socioculturals del cos.
La gran majoria de continguts de l’educació física tenen una estreta relació amb la concepció utilitària del cos, que és l’hegemònica. Si pel que fa als continguts els entenem com els oficials del currículum, el bloc sobre condició física i salut té una major relació amb aquesta concepció. En les classes d’educació física ens mostren a través de continguts relacionats amb l’anatomia, la fisiologia… un cos que actúa separat de les vivències, experiències i sensacions dels alumnes. Ens expliquen com funciona per exemple bioenergèticament un múscul però no com el moviment ens dota d’identitat, com pot expressar sentiments o com pot estar relacionat amb el món en què vivim. Sota aquesta perspectiva també es donen continguts relacionats amb la salut, com si la cura i higiene del cos no estiguera lligada a les vivències i experiències positives que del moviment podem treure, com si no formara part d’una salut intregral sentir-se cómode amb els nostres cossos tal i com són. Aquest últim problema també es veu reflectit sota la capa del rendiment o de l’eficàcia i eficiència mecànica. Moltes vegades, a l’escola es tracta els cossos dels alumnes com si foren màquines, i són avaluats mitjançant tests i probes d’aptitut motriu, considerant que si tots tenim els mateixos sistemes al cos, tots sóm capaços de realitzar les mateixes habilitats tècniques o test de condició física.
Tot i això, encara podem veure alguns continguts relacionats amb la concepció vivencial. El contingut més proper podria ser l’expressió corporal. No és un contingut objectibable ja què ineludiblement suposa implicació en l’acció o el moviment que no pot ser avaluat d’una manera tan precisa com els moviments d’un cos-màquina. L’expressió corporal proporciona unes vivències a través de les quals prenem consciència de nosaltres mateixos i del nostre entorn. Tot i que la concepció vivencial no és hegemònica, no s’ha d’oblidar que està present en cadascun dels nostres moviments, siga quina siga l’assignatura, però que el problema és que no es considera rellevant (o ni es considera) en la majoria.
La concepció sociocultural també es troba marginada respecte a la utilitària. No hi ha uns continguts específics en l’educació física que representen aquesta concepció. Tot i això, cada dia està adquirint més rellevància (o deuria) ja què l’educació física és l’assignatura (l’única podríem dir) que tracta l’alumne en la seua corporeitat i per tant és de les disciplines que major influència sobre les construccions i idees del cos que es pot fer un alumne. Normalment s’aborden aquests temes de manera transversal i es plantegen descontextualitzats o immersos en la cultura dominant. Tot i això, la preocupació social sobre problemàtiques actuals relacionades amb el cos, com poden ser les enfermetats sociosomàtiques, la influència dels mitjans de comunicació o del consumisme en la creació de models de cos, el culte al cos,… està provocant una major atenció les concepcions socioculturals del cos.
1 comentari:
Sols es una suggerència però crec que el deport també seria un contingut desde una visió utilitària del cos, ja que es desde aquest com de forma oculta moltes vegades es transmeten ideologíes de ideal de eficàcia.
Publica un comentari a l'entrada