2.2. Explica las diferencias básicas entre el sentido "fuerte" y "débil" del conocimiento práctico. Ilustra tu explicación con ejemplos propios de la enseñanza del movimiento.
Segons Thomas Arnold, el coneixement pràctic pot tenir un sentit dèbil o fort.
El sentit dèbil d’aquest coneixement és aquell en què una persona és capaç de realitzar una acció de manera adequada i intencionalment, però que no és capaç de proporcionar una relació descriptiva o una comprensió del moviment. En canvi, el sentit fort fa referència a la persona que és capaç de realitzar una acció de manera adequada i intencionalment, i que, al mateix temps, sí que és capaç de proporcionar un relat coherent de com ho ha fet o els procediments utilitzats.
Un exemple del sentit dèbil propi de l’ensenyament del moviment podria ser el d’un saltador d’altura que aconsegueix rebasar el llistó (i que ho podria repetir) però no sap explicar com ho ha fet. En canvi, el sentit fort el podem veure en el mateix saltador que ens explica que ha calculat prèviament la carrera, que aquesta té una component curvilínia per afavorir un major moment angular per a la fase de batuda; i que a més, seria capaç de extrapolar aquest coneixement al salt de longitut i saber que la carrera d’aproximació rectilínia permet una major component horitzontal al seu salt.
Segons Thomas Arnold, el coneixement pràctic pot tenir un sentit dèbil o fort.
El sentit dèbil d’aquest coneixement és aquell en què una persona és capaç de realitzar una acció de manera adequada i intencionalment, però que no és capaç de proporcionar una relació descriptiva o una comprensió del moviment. En canvi, el sentit fort fa referència a la persona que és capaç de realitzar una acció de manera adequada i intencionalment, i que, al mateix temps, sí que és capaç de proporcionar un relat coherent de com ho ha fet o els procediments utilitzats.
Un exemple del sentit dèbil propi de l’ensenyament del moviment podria ser el d’un saltador d’altura que aconsegueix rebasar el llistó (i que ho podria repetir) però no sap explicar com ho ha fet. En canvi, el sentit fort el podem veure en el mateix saltador que ens explica que ha calculat prèviament la carrera, que aquesta té una component curvilínia per afavorir un major moment angular per a la fase de batuda; i que a més, seria capaç de extrapolar aquest coneixement al salt de longitut i saber que la carrera d’aproximació rectilínia permet una major component horitzontal al seu salt.
1 comentari:
Crec que a més de saber els procediments que empra, el coneixement fort també fa referència a les regles que ha respetat per arribar a l'execució. Alomillor es una tonteria però si puc dir algo t'ho dic
Publica un comentari a l'entrada