dimecres, 29 d’octubre del 2008

PRE-REFLEXIONS: Pesimisme

-(Jo1) El que és preocupant és...
-(Jo2) ...
-(Jo1) No sé com dir-ho.
-(Jo2) ....
-(Jo1) Ho faré amb un símil: pensem en un tema d'actualitat que provoca controvèrsia. Per exemple, el tema de la violència contra la dona, que tant està de moda i que un centenar d'experts internacionals (periodistes, psicòlegs, polítics i juristes) han debatut a València fa pocs dies. I pensem de la mateixa manera que ho feia Fernando Savater en l'article d'opinió de "La educación irremediable". Quina pérdua de temps! Recollons! Si el problema de la violència contra la dona estiguera solucionat...
-(Jo2) ...
-(Jo1) No? Qui poguera palplantar-se enmig d'un debat tan important, donar la solució (o solucions si parlem d'una realitat polièdrica) i dir: anem per feina de veritat.
-(Jo2) ...
-(Jo1) Sí, a classe passa el mateix.
-(Jo2) ...
-(Jo1) És increïble que no sapiguem treballar de la manera que ens demana el professor. Vaig estar pensant en un eslògan sobre la fam a l'Àfrica que il·lustrava una forma de pensar d'una lògica aplastant. La frase deia quelcom així: dónam diners i menjaré un dia, ensenyam a pescar i menjaré tota la vida. I pensar, salvant les distàncies amb l'eslògan, que tantes vegades al llarg de la nostra ens han donat metafòricament diners en comptes de donar-nos eines per treballar! Ara hem de reconduir-nos. Aprendre a pensar, però a pensar d'una manera abstracta. Aprendre a adaptar-nos, a descobrir el coneixement que nosaltres mateixos alberguem, a relacionar-nos sense inhibicions, a escriure, a llegir, etc.
-(Jo2) ...
-(Jo1) Només volia dir, que tant de bo no haguera fet falta tanta incertesa entre la gent per posar-la en funcionament. Tant de bo el primer dia haguérem anat per feina. Tant de bo no haguérem perdut tant de temps...
-(Jo2) al llarg de la vida? Esperem que siga veritat que s'aprén dels errors.