El professor de Teoria i Pràctica del Currículum de l'Educació Física ens ha passat el link d'una "interessant entrevista a Pennac" i ens alerta perquè parem atenció a la seua concepció de les funcions de l'escola en l'actualitat.
Entrevista a Pennac
La funció de l'escola és protegir el nen de la societat de consum.
Estic completament d'acord en què és una funció que ha desenvolupar l'escola. La societat de consum comporta uns determinats perills per a la nostra integritat i identitat personal. Però, per tot açò, jo crec que la funció de l'escola ha d'anar més enllà de la mera "protecció". L'objectiu de l'escola ha de ser més utòpic, més valent. Ha de superar la simple protecció: la funció de l'escola ha de ser la de proporcionar als nens les ferramentes per véncer aquesta societat de consum.
Si suposem que aquesta funció ha de ser la de l'educació, entendrem alguna reflexió més que expressa encertadament Pennac a l'entrevista. "Jo el què em pregunte realment és si els nostres estats volen formar adults intel·ligents". Jo crec que la simple formulació d'aquesta pregunta ja dóna la resposta. La simple idea de forma persones intel·ligents és aterradora, va contra el sistema. Els nens, ja clients, hauran de seguir nodrint la societat de consum. Els mateixos que no estan interessats en lluitar contra la societat de consum no van a ser els qui la minem des d'on es pot fer amb més força: l'escola. No conec cap agricultor que crie talps en llibertat.
Tal volta, no és que els polítics estiguen al cent per cent d'acord amb aquesta societat del consum. Però, què poden fer? Tal volta, aquesta vegada, el sistema sí que està institucionalitzat. Tal volta el món s'ha convertit en un sistema que ens ha privat de poder. Tal volta els polítics no són els qui "prenen les veritables desicions".
Sinó, pensem en el problema que existeix respecte als llibres de text. Algú coneix la història del llibre de text? La seua rellevància econòmica, el volum de negoci que mou, la seua naturalesa tècnica (materials a prova de professors), el seu ús com a producte de consum, el seu ús com a ferramenta creadora d'un currículum concret, etc?
Quin paper tenen els polítics? Mantenir, conservar i ajudar a l'equilibri del sistema. No crec que cap polític estiga en desacord amb el que diu Pennac. Però, qui canviarà aquesta situació? Hem de començar per nosaltres mateixos. Ens hem de formar per ser persones intel·ligents. I una vegada ens canviem nosaltres, potser el món ens acompanye en el canvi.
Entrevista a Pennac
La funció de l'escola és protegir el nen de la societat de consum.
Estic completament d'acord en què és una funció que ha desenvolupar l'escola. La societat de consum comporta uns determinats perills per a la nostra integritat i identitat personal. Però, per tot açò, jo crec que la funció de l'escola ha d'anar més enllà de la mera "protecció". L'objectiu de l'escola ha de ser més utòpic, més valent. Ha de superar la simple protecció: la funció de l'escola ha de ser la de proporcionar als nens les ferramentes per véncer aquesta societat de consum.
Si suposem que aquesta funció ha de ser la de l'educació, entendrem alguna reflexió més que expressa encertadament Pennac a l'entrevista. "Jo el què em pregunte realment és si els nostres estats volen formar adults intel·ligents". Jo crec que la simple formulació d'aquesta pregunta ja dóna la resposta. La simple idea de forma persones intel·ligents és aterradora, va contra el sistema. Els nens, ja clients, hauran de seguir nodrint la societat de consum. Els mateixos que no estan interessats en lluitar contra la societat de consum no van a ser els qui la minem des d'on es pot fer amb més força: l'escola. No conec cap agricultor que crie talps en llibertat.
Tal volta, no és que els polítics estiguen al cent per cent d'acord amb aquesta societat del consum. Però, què poden fer? Tal volta, aquesta vegada, el sistema sí que està institucionalitzat. Tal volta el món s'ha convertit en un sistema que ens ha privat de poder. Tal volta els polítics no són els qui "prenen les veritables desicions".
Sinó, pensem en el problema que existeix respecte als llibres de text. Algú coneix la història del llibre de text? La seua rellevància econòmica, el volum de negoci que mou, la seua naturalesa tècnica (materials a prova de professors), el seu ús com a producte de consum, el seu ús com a ferramenta creadora d'un currículum concret, etc?
Quin paper tenen els polítics? Mantenir, conservar i ajudar a l'equilibri del sistema. No crec que cap polític estiga en desacord amb el que diu Pennac. Però, qui canviarà aquesta situació? Hem de començar per nosaltres mateixos. Ens hem de formar per ser persones intel·ligents. I una vegada ens canviem nosaltres, potser el món ens acompanye en el canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada