Esperava que algú haguera vist els dos documentals de Zeitgeist per comentar-los. Però no puc esperar més i faré uns breus comentaris.
Zeitgeist I i II són uns documentals que t'atrapen, sobretot a aquelles persones descontentes amb el món actual i els sistemes que el governen. Recorde que mon pare em va preguntar només acabar de veure'ls que què opinava. Però jo estava massa atabalat. I li vaig dir que necessitava digerir els seus continguts.
Els documentals van crear amb mi una paradoxa de grans dimensions. Creure o no creure? Tot es limitava a una espècie de fe cristiana. Però la meua condició d'ateu no em deixa creure'm les coses tan fàcilment. Així, i a pesar de què alguna part de mi lluitava per creure el que deien els documentals, vaig començar a buscar informació sobre els temes de què tracten els documentals. No va ser motiu de sorpresa trobar-me amb tantes crítiques. Així que vaig llegir unes quantes (algunes tan irrespetuoses com les que han dirigit al professor de Currículum) per conéixer altres punts de vista.
No vull donar la meua opinió sobre els continguts dels documentals perquè no tinc suficients coneixements sobre el tema (cosa que deurien de fer més tan els qui els recolzen com els qui els critiquen). Però sí diré que estic convençut de què els documentals coixegen en molts punts. I això resta tota la credibilitat que puga tenir, sobretot si creiem en el missatge que el seu autor diu que vol transmetre: (Zeitgeist) ha sigut feta per a inspirar a la gent a què comence a veure el món des d'una perspectiva més crítica i per què entenguen que moltes coses no són el que tothom pensa.
De totes maneres, jo valore moltíssim els documentals com aquest, com Money as debt o com The corporation perquè ens posen alerta dels perills del món actual; i, indirectament, de la Revolució Tecnològica, en què es fa patent la dificultat per comprendre el que succeeïx front a la gran quantitat d'informació a l'abast. A més, l'absència de veritats absolutes, un context cada vegada més heterogeni i l'eliminació de les barreres espacials en la comunicació són característiques de la societat actual que també ens obliguen a estar alerta, a ser crítics, a ser consumidors responsables.
En el món d'avui dia no pots esperar que, per exemple, la televisió o l'escola siguen sistemes cent per cent fiables en matèria de valors i de creació de la realitat( absència de veritats absolutes). Aquesta angúnia de no saber si la realitat és com te l'explica l'esglèsia, el poder polític, els mitjans de comunicació, la família, etc., és atabaladora. No et pots fiar ni de les fonts alternatives o independents, que algunes vegades fins i tot són utilitzades pels poders dominants o hegemònics o simplement dirigits per fins no explícits.
A pesar d'açò que comente crec que tothom els deuria de veure per conéixer una opinió diferent a l'habitual.
A continuació deixaré un enllaç a un blog que es dedica a criticar els documentals: Zeitgeist contrastado
I una sèrie de vídeos que es van crear com a resposta a Zeitgeist:
Zeitgeist: Resposta I
Zeitgeist: Resposta II
Zeitgeist: Resposta III
Zeitgeist I i II són uns documentals que t'atrapen, sobretot a aquelles persones descontentes amb el món actual i els sistemes que el governen. Recorde que mon pare em va preguntar només acabar de veure'ls que què opinava. Però jo estava massa atabalat. I li vaig dir que necessitava digerir els seus continguts.
Els documentals van crear amb mi una paradoxa de grans dimensions. Creure o no creure? Tot es limitava a una espècie de fe cristiana. Però la meua condició d'ateu no em deixa creure'm les coses tan fàcilment. Així, i a pesar de què alguna part de mi lluitava per creure el que deien els documentals, vaig començar a buscar informació sobre els temes de què tracten els documentals. No va ser motiu de sorpresa trobar-me amb tantes crítiques. Així que vaig llegir unes quantes (algunes tan irrespetuoses com les que han dirigit al professor de Currículum) per conéixer altres punts de vista.
No vull donar la meua opinió sobre els continguts dels documentals perquè no tinc suficients coneixements sobre el tema (cosa que deurien de fer més tan els qui els recolzen com els qui els critiquen). Però sí diré que estic convençut de què els documentals coixegen en molts punts. I això resta tota la credibilitat que puga tenir, sobretot si creiem en el missatge que el seu autor diu que vol transmetre: (Zeitgeist) ha sigut feta per a inspirar a la gent a què comence a veure el món des d'una perspectiva més crítica i per què entenguen que moltes coses no són el que tothom pensa.
De totes maneres, jo valore moltíssim els documentals com aquest, com Money as debt o com The corporation perquè ens posen alerta dels perills del món actual; i, indirectament, de la Revolució Tecnològica, en què es fa patent la dificultat per comprendre el que succeeïx front a la gran quantitat d'informació a l'abast. A més, l'absència de veritats absolutes, un context cada vegada més heterogeni i l'eliminació de les barreres espacials en la comunicació són característiques de la societat actual que també ens obliguen a estar alerta, a ser crítics, a ser consumidors responsables.
En el món d'avui dia no pots esperar que, per exemple, la televisió o l'escola siguen sistemes cent per cent fiables en matèria de valors i de creació de la realitat( absència de veritats absolutes). Aquesta angúnia de no saber si la realitat és com te l'explica l'esglèsia, el poder polític, els mitjans de comunicació, la família, etc., és atabaladora. No et pots fiar ni de les fonts alternatives o independents, que algunes vegades fins i tot són utilitzades pels poders dominants o hegemònics o simplement dirigits per fins no explícits.
A pesar d'açò que comente crec que tothom els deuria de veure per conéixer una opinió diferent a l'habitual.
A continuació deixaré un enllaç a un blog que es dedica a criticar els documentals: Zeitgeist contrastado
I una sèrie de vídeos que es van crear com a resposta a Zeitgeist:
Zeitgeist: Resposta I
Zeitgeist: Resposta II
Zeitgeist: Resposta III
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada