Un dissabte per la nit que el treball em deixava lliure, i després de sopar, ens vam deixar portar per la necessitat de no dormir fins que els ulls se'ns aclucaren. Vam fer rumb cap a la plaça del Cedro i la providència va voler que el directe a la sala Wah Wah costara 7 euros i que decidírem probar al Matisse. L'actuació superava l'equador pel que l'entrada era de vades. Més que fóra gratuita vam entrar hipnotitzats per la música d'uns tal L'Avalanche...
Si voleu escoltar-los, aquí en teniu una cançoneta:
1 comentari:
Tonnuci és genial. És com una càmera de rajos X de l'escola.
Publica un comentari a l'entrada