Sé que per als meus fidels lectors, una vinyeta, per bona que siga (i aquesta ho és), és poca cosa. Però gaudiu-la. Jo, cada vegada que la rellegisc em ric, per a continuació aterrar-me. És com gaudir d'una pel·lícula de Tarantino: mai ho havies passat tan bé mentre veies morir gent. Més val això que res. Jo m'apunte a la idiosincràcia cubana.
1 comentari:
Realment bo.
Publica un comentari a l'entrada