Falten vint minuts per a les 5 de la matinada. A la sang viatja l'alcohol de dues Heineken i una Voll-Damm. He obert el correu esperant un missatge que m'impulse a no dormir. Recorde una frase dels diaris de món germà sobre el seu viatge a l'antiga Iugoslàvia que diu més o menys així: des què no dorm, conec més món. Intente que el fet d'anar-me'n a dormir no siga la fi d'un dia, o d'una setmana... o d'una vida. No vull anar-me'n a dormir perquè estic avorrit o cansat. Vull anar-me'n a dormir després de dir: he fet alguna cosa de la que em sent satisfet i que em permetrà dormir de manera que cada segon de narcolèpsia siga mel. Espere escriure una cosa que, quan siga llegida per alguna persona, l'emocione, el subjugue, l'estremisca o l'atabale. Intente trobar la fórmula per què la gent es veja voluntàriament obligada a deixar un comentari. Heu llegit algun text que vos haguera agradat comentar? Comenteu-lo! M'agradaria treure-li alguna paraula a aquella personeta tímida que tothom porta adins i que s'arracona sota l'anonimat. No es que m'agrade tenir comentaris al bloc. No! És com un flirteig. Intentes captar l'atenció d'aquella xavala de la barra. Si eres una persona íntegra, t'aproximas a ella, però sense teatralitats ni màscares, com tu ets. Deixes enrere les pors. Les mateixes pors que deixes enrere, les carrega la xavala. És clar, per això no "posteja".
Sóc partidari d'anar tots els dies al bar amb els amics, prendre una cerveseta i comentar les mateixes coses que hi ha a aquest bloc. Segur que cap d'ells tindrà cap problema en exposar la seua opinió. I no em quedaré amb el dubte de saber què pensen els meus amics i col·legues.
Un proposta. Algú seria capaç de relacionar aquesta imatge amb Teoria i Pràctica del Currículum de l'Educació Física? Sapigueu que no hi ha un resposta correcta i que ni jo he intentat relacionar-ho. Així, espere que algú s'aventure, visite "Nunca jamás" i després ens il·lumine!
La foto ha sigut proporcionada per Ramón. I la idea de que la relacione amb Teoria i Pràctica del Currículum de l'Educació Física també és seua.
Gràcies Ramon. És un plaer (i una sorpresa) conèixer a una persona amb tantes inquietuts.
Sóc partidari d'anar tots els dies al bar amb els amics, prendre una cerveseta i comentar les mateixes coses que hi ha a aquest bloc. Segur que cap d'ells tindrà cap problema en exposar la seua opinió. I no em quedaré amb el dubte de saber què pensen els meus amics i col·legues.
Un proposta. Algú seria capaç de relacionar aquesta imatge amb Teoria i Pràctica del Currículum de l'Educació Física? Sapigueu que no hi ha un resposta correcta i que ni jo he intentat relacionar-ho. Així, espere que algú s'aventure, visite "Nunca jamás" i després ens il·lumine!
La foto ha sigut proporcionada per Ramón. I la idea de que la relacione amb Teoria i Pràctica del Currículum de l'Educació Física també és seua.
Gràcies Ramon. És un plaer (i una sorpresa) conèixer a una persona amb tantes inquietuts.
3 comentaris:
Bueno es la segona vegada que ho comente perque sa rallat el ordinador. Per a mi la ma que intenta callar a aquell que vol expresar un punt de vista diferent representaria al poder politic i despres la forsa d'aquell que vol es revetla per expresar-se.
Bueno es una opinió.
Un grito
si es bello
si es dulce
si es justo
si es sabio
si es útil
si es firme
traspasa la mano
que intenta acallarlo.
La educación debería ser un grito.
EDUCAR EL CRIT
Una mà sobre la boca
és un vel invisible
no deixa lloc ni provoca
és un enemic temible.
Per això hem d'educar el crit:
“Deixam pensar!
tinc moltes coses a dir
deixam cagar
no vull estar estrenyit”
Una mà sobre la boca
és un vel invisible
no deixa lloc ni provoca
és un enemic temible.
Per això hem d'educar el crit:
“Collons, tinc un pel a la boca!
et mossegaré un dit
ja no em trobaràs a la forca
ara seré jo el teu botxí.”
Una mà sobre la boca
és un vel risible
un sol crit el derrota
és un enemic abatible.
Publica un comentari a l'entrada